Quant vam haver de marxar de casa de l'Anson i la Ruth va ser molt trist, no els voliem deixar, pero haviem de seguir el nostre cami... aquells dies per aquestes ciutats van ser una mica estranys, solitaris i molt profunds. Les fotografies demostren aquesta falta de quines ganes tinc de quedar-me aqui, era el comencament de la tardor i tot era molt colorit alhora que trist...
Melbourne des de el moll 
dintre la urbe 
Barris colonials 
Carrerons 
i mes carrerons
Esglesia a St. Kilda 
Melbourne, city centre
Els aborigens encara estan lluitant pels seus drets territorials 
House of New Parliament, Camberra
2 comentaris:
Sembla més maco melbourne que sidney.
hola chicos! gracias por la postal nos ha hecho mucha ilusion. Ya vemos que os va genial el viaje, que maravilla de fotos, que paisajes, lo de comer cocodrilo y bichos ya me corta el rollo, aunque al Alex eso le flipo un monton. Os deseamos lo mejor,muchos besos,hasta pronto.
Familia Herrerias Sabarich.
Publica un comentari a l'entrada