" Voy al campo, abandonaré la ciudad porque aquí encontraré la paz..."
Volcans i paisatges encissadors...
AH!! aquesta també s'ha colat!! Aquest ordinador... no l'hem escogit, això funciona com li rota... Bé aqui ja estavem a la ONG de Tio Antonio; el Gabriel va cooperar ajudant-los a possar un terra i moltes coses més.
Continuem amb el paisatge volcànic...
i aquesta, bé sense comentaris, no tenim ni idea!!!
Frontera
Nicaragua és meravellosa!!! Els volcans que es poden anar veient pel camí són massa!! Majestuosos i protagonistes dels paisatges, et deixen bocabadat i atònit davant d'un espectacle de color.
Ja hem arribat a Copán!!! Estem molt bé després d' unes quantes hores de bus!!! Això és fantàstic!!! Runes de veritat, la selva intenta menjanse-les però la mà de l'home no ho deixa fer det tot! Encara que, no han fet cap reconstrucció, almenys són reals!!!
Les runes de Copán son fantàstiques i va ser una passejada pel mig de la natura i la cultura!!! un dia relaxat i ple d'energia.
Aquest és el camí que fem cap a les runes. Sembla que tots els animals surten a saludar-nos. Bé el Gabriel és molt amic de tots ells!!! Com podeu veure, vam arribar a Hondures per la nit i la veritat és que el cartell d'entrada ho diu tot. Estem a Copán una ciutat molt bonica i on hem conegut a la Marion i al Pablo (francesa i un madriles). Pels cartells de informació i advertencia, l'educació aqui és un gran problema, sembla que anem de Guatemala a guatepeor!
Pd Sorry que no hem escrit a ningú, però és que estem molt ocupats viatjant!!! Gràcies per tots els vostres comentaris i support!
Ja estem a Guatemala. Aquesta foto esta feta nomes creuar la frontera. Com podeu veure aixo es Andorra, hahaha. Tot sembla un amica un caotic, pots creuar d'una banda a l'altra comprant i ni t'adones. Esperem que totes les fronteres siguin aixi. En aquest moment ja van comencar a veure armes portades pels civils. Es una cosa normal. El cami es una mica desatros i les carreteres son molt estretes. Ara estan construint una "autovia" ( ja porten tres anys de retard) i les obres son un desastre. Cotinuarem el nostre cami cap a Pana, que creiem sera mes relaxat.
Gabriel, 32 anys, Encofrador, Pirata i Hooligan | Lydia, 36 anys, Antropòloga, Professora d'Anglès i Vikinga. Cansats de la jungla on vivim, un dia decidim que volem anar a veure món! I per què no, donar-hi una volta? La il·lusió de viatjar per conèixer, descobrir sense presses, caminar sense ruta i sense data de retorn, sobretot sense data de retorn (si és que decidim tornar), ens ha portat a fer aquest llarg viatge que només sabem on i quan comença i no sabem quan i on acaba. El nostre viatge comença el 30 de setembre del 2008. Si voleu ens podeu deixar el vostre comentari aquí al blog o al mail gabrielandlydia@gmail.com