dilluns, 24 d’agost del 2009

Cambodja; Coses per no oblidar i que no es tornin a repetir!

S21, Camp de Concentracio


Dintre d'unes de les cel.les


Un dels corredors de la mort


Forca de Tortura


Sense comentaris


Un somriure en un lloc tant trist


L'arbre de la mort (amb robes i ossos)



Mauseleo als morts de les foses comunes


Milers i milers de morts


Camp Minat ple d'arros (una de les moltes trampes que feien servir per matar)


Els Khmer Rouge (1976-79) va ser un moviment comunista (marxista leninista maoista) que va intentar implementar el seu regim tant si com no. Van ser tant radicals i brutals que van matar un terci de la poblacio total. El seu objectiu era re-estructurar totalment la societat cambojana i convertir-la en una gran cooperativa agraria lliderada pels camperols. Un nou model comunista tancat a la resta del mon.

Per porta-ho a terme, van fer que tothom es mogues al camp (incloint vells, malalts i nens) que van ser forcats a treballar com a esclaus pel regim (12-15h diaries) i si algu es rebel.lava execucio inmediata ( garrotada al cap i al forat aixi no malgastaven la municio)

La Proclamacio del govern dels Khmer Rouge va ser anomenat com l'any Cero, el comencament d'una nova civilitzacio. La moneda va ser abolida i els servei postal clausurat. El pais va perdre conexio amb la resta del mon.
Als ulls del Pol Pot ( el seu maxim dirigent), els Khmer Rouge no era un moviment unificat, i hi havia una serie de faccions que havien de ser netejades. Aquesta neteja va arribar a nivells grotescs, purament sangrents on feien al fills matar als seus propis pares. La gent estava indefensa i no es podia confiar en ningu. Encara no es sap exactament el numero de cambojans que van morir en aquests tres anys, vuit mesos i vint dies de terror. Alguns diuen que tres millions, d'altres que un millio i d'altres que aprox. dos: pero si que es sap que milers i milers de persones inocents van ser executades, mentre que d'altres van morir de fam i malalties.
Aquest dia no l'oblidarem mai. Visitar els Killing Fields (foses comunes) i el S21 (el camp de concentracio, on tothom sabia que anava a morir torturat) ens va possar malats. L'energia que encara es respira es angoixadora i veure les cares de la gent que va morir alla... be, sense comentaris..., un museu del terror amb cares i mirades de desesperacio.
Tot el grup que anavem (el Mario, L'Alicia, La Linda, el Fabian i nosaltres) vam necessitar minuts de silenci i en plena solitut, per encarar aquesta atrocitat humana i reflexionar sobre la naturalesa humana.
...

5 comentaris:

lidia i david ha dit...

us trobem a faltar!

Anònim ha dit...

Quina enveja!!! Estem rebent totes les vostres postal, ens fan molta il·lusió!! Quan torneu??Us trobem a faltar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Xiana i Jesús

Anònim ha dit...

Hola pareja, somos Ruben y Ana. Como va todo, suponemos que de p. madre. las fotos son una pasada, pero tenemos ganas de que nos conteis las aventuras, que supongo que habran muchas. Nosotrs estamos bien la Ana trabajando y ya ha terminadode estudiar. Y yo estoy de practicas en el parque de bomberos de martorell. ya he pasado todas las pruebas solo me quedan unas medicas que espero que me salgan bien y ya podre decir que soy bombero. bueno os esperamos tenemos ganas de veros besos

rafa ha dit...

¿como va eso?espero que todo bien,hace dias que no sabemos nada de vosotros y me preguntaba como estareis,solo eso.
Por aqui como siempre.
Abrazos de toda la familia,y seguid disfrutando.Abur

constança ha dit...

Ostres, sabeu el què m´ha recordat veure les fotos i llegir el vostre comentari final? L´illa de Goré, al Senegal, on hi ha les habitacions (o quadres millor, expressat) d´on sortien els esclaus cap a Amèrica