divendres, 23 de gener del 2009

Venezuela: El paradís de l'aigua

Canaima i l'aigua
Tepuy
Al vespre podiem gaudir d'aquest moment ple de color
Ens moviem en canoa per tot arreu era la única opció!!!

Els minerals de la terra fan que l'aigua sigui vermella, hi han molt pocs peixos!!!

El Salto del Ángel

El Salto del Sapito

La nostra barca i al fons El Salto del Sapito

El Gabriel al Salto del Sapo

Esperant el dinar amb molta gana!!!!

El Ross amb els alemanys

La Maribel i el Luis

Tota la tribu junts

L'Andrés el Terrible i la Vero que vam conèixer a Canaima


A Canaima vam fer un bon grup d'amics. La Maribel i el Luis de Màlaga, el Ross d'Anglaterra, el Johan de Bèlgica, el Freddy ,... ho vam passar tant bé, que mai ens ho haguéssim pensat. La veritat és que la colla era massa, un fart de riure i de tot. L'Andrés i la Vero eren d'un altre grup i s'escapaven per estar amb nosaltres!! El mig safari fluvial va ser molt maco, la vista era espectacular amb els tepuys vigilant-nos, les cascades per doquier i l'aigua de mil colors... sense paraules... obviament, el Gabriel a vegades trencava l'armonia amb les seves sortides, peró no era ell sól, tots els altres el seguien!!!


Venezuela: del caos al paradís

uhmm... qué estarà fent el Jaume?!...
El Llac de Canaima

Tepuy des de l'aire

L'Orinoco des de Ciutat Bolívar


A Venezuela vam fugir de Caracas només aterrar (allò és caos, moviment, gent i contaminació) i ens vam dirigir cap a Ciudad Bolivar, on vam poder passejar per L'Orinoco. D'allà vam agafar un avió cap a Canaima, un paradís, on vam fer molts amics... i ho vam passar molt bé!! Canaima és un una regió de bosc tropical, mig selvàtica amb molts de rius i Tapuys ( formacions montanyoses erosionades que tenen una forma molt curiosa). Els indigenes locals creuen que són esperits i poseeixen una força màgica o manà. Per accedir-hi el mitjà de transport és aeri i allà ens haviem de moure en canoa. Aquí és on es va filmar la pel.lícula de L'últim Mohicà i vam haver de passar per darrera de la cascada també. Es diu el Salto del Sapo, però n`hi han un munt de cascades, com la del Sapito i la més alta del món EL Salto del Angel, amb una caiguda d'aigua de 970m !!!) impressionant!!

divendres, 16 de gener del 2009

República Dominicana: Relax i més relax

Un adeu romàntic a República...( pobre Nene!)
El Nene, jo i Gabriel de despedida

Preparant els galls per la baralla (uhmmm... sense comentaris)

Les nenes i jo jugant

La Mími i el Gabriel brindant per l'amistat...

El sopar de la Mimí, el Goldo i el Javier de Colòmbia

La Mimí i les seves nenes a repàs, molt entremaliades!!!

La Damarys i el Michelle
A la platja fent una carrera de vaixells, aqui els guanyadors!!!
Els peixos que va pescar el Gabriel



La casa del Juan on ens allotjavem
Els maniquís de les botigues!!! (una mica sexistes, no?)
La baralla de Galls (l'esport nacional desprès del baseball)

El Guaironex, el Gabriel i el Jipeta al Salto del Limón

A Samanà ho vam passar molt bé, fins i tot vam anar a veure una baralla de galls!! El Gabriel cridava més que ningú!! en general vam recòrrer tota la penísula i desprès vam marxar cap el sud de la illa, cap a un poblet que es diu La Cienaga, allà vam estar a casa del Juan, el franchute que vam conèixer a Nicaragua. El poble és molt petit i tothom es coneix, allà vam estar amb la Damarys, el seu fill el Goldo y els seus nebots i nets. Allà vam fer una mica de treball solidari amb els nens, jugant, compartint i ensenyant anglès. També vam visitar l'escola on no hi havien pupitres pels estudiants, inclòs el director que no tenia taula al seu despatx! La Mimí, una francesa que també viu allà (ajuda donant suport escolar a alguns nens/es) ens va convidar a sopar i ho vam passar de meravella. El Gabriel va conèixer el Sombolo i anava cada dia a pescar ( molt d'hora!!) amb la barca i la terralla!!!

dimarts, 13 de gener del 2009

República Dominicana: Una mica de Coco Loco?

El Gabriel amb el Coco Loco el seu esmorçar preferit!
La vista que teniem prenent el Coco Locoooo

de camí cap a Cayo Levantado


Samanà


Una de les tantes platges que vam visitar


La Península de Samaná és molt maca i encara no està gaire explotada pel turisme de mases que tant caracteritza a l'europeu burgés. Encara no és com Punta Cana, però està en camí de convertir-se en una cosa semblant, amb polseretes de tot inclòs i amb pèrdua de identitat total. Allà vam visitar, la ciutat, el Cayo Levantado i d'altres ( un cayo és un illot, normalment rocós o una illa molt petita) A Cayo Levantado és on van grabar els primers anuncis de Ron Bacardí; avui en dia està dividit en dos, un hotel de 5 estrellles amb platja privada i una platja pública subjecte al devenir dels turistes rics, inflats i vermells que pul.lulen per les aigues turqueses d'aquest lloc que un día va ser paradisíac. També vam anar al Salto del Limón, una cascada -que degut a les pluges tenia un color xocolata i que per arribar-hi vam haver d'anar a cavall- i un munt de platges i llocs recòndits que el Guaironex i el Jipeta coneixien. Va ser molt divertit passejar en moto tot el dia amb aquests bandarres! Fins i tot, la moto del Gabriel i el Jipeta va dir que prou! que no podia més amb ells dos i va decidir no funcionar més (hahaha). Vam haver d'anar al mecànic!!! Un altre dia publico les altres fotos s'ha acabat la bateria!!!